Pel control dels enderrocs i l’ús dels àrids reciclats.

El Pla Integral de Residus de la CV preveu determinades mesures per a la reducció i control de residus que no estan prenent-se. En el cas dels RCD ( residus de la construcció i la demolició ), totes les accions previstes tenen com a horitzó l’establert des d’Europa: la valorització i no l’abocador com a destí dels residus. La valorització d’enderrocs significa convertir-los en àrids reciclats que poden tenir dos usos: reintroduir-se en l’obra o destinar-se a la restauració ambiental. Parem atenció perquè l’objectiu marcat per la UE per al 2020 és que el 70% dels enderrocs siguen tractats en plantes de valorització, reduint-ne la quantitat que es destina a abocadors legals a menys del 30%, dels abocadors il·legals o vessaments descontrolats pel terme o solars no en parlem. Per a tal fi, la mateixa UE va establir al 2018 que els RCD de xicotetes reformes no poden tenir una consideració distinta i deixaven de ser tractats com a residu “municipal” ( RSU ). El problema el trobem en què als municipis valencians no disposem de cap ordenança que desenvolupe el que el RD 105/2008 estableix per a tot l’Estat i recull el mateix PIRCV: un sistema de control basat –sobretot-en una fiança lligada a l’autorització de l’obra. Fiança que serà retornada quan el promotor o propietari justifique que els enderrocs han anat a valorització. A la resta de l’Estat, en canvi, podem vore que sí que s’ha anat implantant progressivament esta ordenança.

Esta ha sigut la principal aportació que el grup de treball voluntari que presentem amb el nom de contruirlasostenibilitat.net fem: un model d’ordenança que servesca per a punt de partida i que cada municipi se l’adapte com considere. Una aportació per al municipalisme perquè, sense excuses ja, aborde la problemàtica i l’obligació.

El segon gran problema que detectem i és també un incompliment flagrant de mesura contemplada al PIRCV, és el foment de l’ús del àrids reciclats en les obres públiques. Lluny d’incentivar el seu ús considerant-los en la valoració d’ofertes o en els mateixos projectes, ens trobem que als municipis valencians s’aproven projectes amb restriccions injustificades tècnicament per a estos materials, si atenem a la normativa tècnica de l’Estat.

Resumint, podem dir que el govern valencià s’ha quedat estancat  en les bones intencions de la paperassa sense fer res del que han fet altres autonomies de diferents colors com són models d’ordenances municipals o guies de recomanacions per a ús d’àrids reciclats. Conseqüentment, el municipalisme valencià s’ha quedat a la cua mentre el veïnat es queixa dels abocadors, dels vessaments incontrolats pel terme i solars i de les pedreres, mines i abocadors abandonats sense restaurar. La solució ja existeix, només cal posar-la en marxa.
Amb el que proposem podríem acceptar qualsevol crítica excepte la d’excés d’inventiva: res del que aportem no està previst al marc legislatiu nostre i, de fet, ja ha sigut desenvolupat en multitud de municipis d’altres autonomies.