Palmera, primer municipi valencià amb ordenança de residus d’obra.

El plenari aprova per unanimitat l’ordenança proposada per Construir la Sostenibilitat.

Álvaro Català. Alcalde de Palmera.
Álvaro Català. Alcalde de Palmera.

El municipi saforenc de Palmera ha sigut el primer de la Comunitat Valenciana en donar el pas per a que tots els seus enderrocs siguen valoritzats i convertits en material per a restauracions ambientals o àrids reciclats.

L’ordenança aprovada per tots els grups permetrà el cobrament d’una fiança als promotors de qualsevol obra que l’Ajuntament els retornarà quan justifiquen que els RCD han anat a una planta de valorització o un ecoparc. Ara bé, en el cas en que el promotor o constructor opte per anar a un abocador legal, l’Ajuntament confiscaria l’aval destinant-lo, obligatòriament, a actuacions de restauració ambiental.

L’ordenança basada en la fiança és el mecanisme de control que proposa el Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero sobre RCD i que recull el Programa de Prevenció del Pla Integral de Residus de la CV.

Per al càlcul de l’aplicació del aval, es contemplen tot tipus d’obra. En les comporten un projecte, l’import el marca el cost de gestió dels residu detallat. Per a les obres que no necessiten llicència ni projecte s’aplicarà una fórmula de càlcul objectiva.

També per a la justificació s’han atès totes les casuístiques. Des del transport directe de l’obra a la planta, el transport amb transferència intermèdia fins el justificant del COR per a xicotetes quantitats.

Des de Construir la Sostenibilitat, s’ha felicitat al plenari de Palmera i s’ha recordat que la gestió correcta dels RCD obliga a altres parts. Per una banda, als redactors de projectes que han de comptar amb la separació i valorització d’inerts. Per altra banda, a les constructores, que han de separar en l’obra. També als agents autoritzats per al transport que s’han de limitar a recollir i transportar a planta o abocador i, per suposat, els agent de l’autoritat amb competències que han de supervisar estes activitats.

Convé recordar que el cànon a pagar per enderrocs nets en planta de valorització és més inferior al que se sol pagar en abocador. La situació canvia quan en l’obra es mesclen els inerts amb plàstics, fustes o residus perillosos. Altre problema més greu ve quan els enderrocs no arriben ni tant sols a abocador legal i acaben sent reutilitzats sense autorització o escampats en un barranc.